Se M'ha Fet Tard

T′he agafat la mà
Però estava tant freda que m'he congelat
T′he mirat als ulls
Però estaven tant buits que no els he reconegut

M'has parlat de tu
Però les teves paraules em queden tant lluny
T'he abraçat ben fort
Però el teu cos era aire bufant cap enlloc

Avui t′he vist
I ja no eres tu
T′he mirat
I ja no eres tu
T'he sentit
I estaves tant lluny de mi
Que avui he entès
Que tu ja no ets tu

El teu llenguatge és el silenci
I el teu silenci una barrera
I la barrera és tant, tant alta
Que no la puc pujar
I he d′intentar-t'hi ferides
I tinc les mans adolorides
Però ara perdona′m jo ja marxo
Que se m'ha fet tard