Mur (part. Marc Vilajuana)

Camina ràpid per la cambra
Amb el cap ple i els dits inquiets
No troba formes ni conceptes
És oreneta en mans del vent

Agafa tinta i una espelma
I fa un gargot a la paret
Vol ser una flor però al dibuixar-la
Sembla una aranya amb ulls de serp

Que hi haurà darrere d'aquest mur
Que espanta fins i tot els crits latents

Que hi haurà darrere d'aquest mur
Que fa que els àngels siguin blocs de gel

Que hi haurà darrere d'aquest mur
Que allunya fins i tot la nit

Si és ciment, sobre ciment, sobre ciment
I al fons de tot l'oblit

Té els ulls en blanc i en blanc les hores
Hores que cremen sense fe
No es veu futur només hi ha boira
I el cansament de no fer res

I el cap li va a dos mil per hora
Però el cos limita la raó
Vol explotar però no es pot moure
Ser una notícia li fa por

Que hi haurà darrere d'aquest mur
Que oblida i fa oblidar que som a dins

Que hi haurà darrere d'aquest mur
Que fa que dormin fins i tot els grills

Com pot ser que el vol massiu d'ocells
No pugui enderrocar parets

Si és ciment, sobre ciment, sobre ciment
I al fons de tot els drets