La Norma Que Confirma L'excepció

T'estimo i tant de bo pogués odiar-te
Així potser de nou seria possible un impossible
Recomençar altre cop sabent que sense tu
Cap camí em crida a l'aventura d'un cos que desconec

Perquè el mapa del desig és als teus ulls
I a la plaça dels teus braços hi ha la font
Que em sap calmar les pors
Amb la tendresa d'un amor que crèiem infinit
I que, com tots, s'acaba

T'estimo i tant de bo pogués odiar-te
Així potser de nou seria possible un impossible
Recomençar altre cop sabent que sense tu
Cap camí em crida a l'aventura d'un cos que desconec

Perquè el mapa del desig és als teus ulls
I a la plaça dels teus braços hi ha la font
Que em sap calmar les pors
Amb la tendresa d'un amor que crèiem infinit
I que, com tots, s'acaba