Atlàntides

Em capbusso i busco Atlàntides al fons de l'oceà més blau
On la llum del sol s'ofega en els silencis abismals, en pau

La promesa del teu cor
Se m'ha empassat el món
I no em deixa més sortida
Ara el fons crida el meu nom
I trobo el que creia perdut

Vull omplir-me d'emoció
I la promesa d'un demà millor
I entregar-me sense por
I la vida que em sorprengui un altre cop

Em despulles com els arbres es despullen a l'hivern, cansats
Quan arribi l'equinocci el proper març ens alçarem més grans

Els dies seran més llargs
I ens marcaran el pas
Cap a la superfície
Res tornarà a ser el mateix
La teva veu em marca el rumb

Caient a poc a poc, enmig de la foscor
He vist un punt de llum al fons
Ja no sento buidor i ja no sento por
Al submergir-me en el teu cos

I no ho tindré mai tot
Però sé que ho tinc a prop
Per fi el món té sentit de nou