Vint-i-un Botons

Soc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà
Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant
Capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat
Escrivà de paraules senzilles als mots encreuats
Quarts de sis

Ja som a la platja i sembla que tot preparat
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc
Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum
I la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum

Vint-i-un botons cordats
Un dimarts de primavera
A la riba d'ultramar
On no paren les sirenes
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu
Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu

Vaig pensant
Les coses que penso quan no tinc res més per pensar
Ella riu, i ell fa aquell posat de tio seriós i elegant
Gira el vent, el terra se'ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap
Com qui atura una idea que avui li ha donat per volar

Vint-i-un botons cordats
Un dimarts de primavera
A la riba d'ultramar
On no paren les sirenes
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu
Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu

Vint-i-un botons cordats
Un dimarts de primavera
A la riba d'ultramar
On no paren les sirenes
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu
Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu